divendres, 4 de gener de 2019

LÀMINA INICIAL: ERGONOMIA DE LA MÀ

La segona làmina inicial del 2n trimestre de Disseny, dedicat al packaging, el disseny d'objectes i el disseny de moda va ser aquesta. S'emmarca en la setmana en la que vam estudiar conceptes clau de l'àmbit del disseny industrial, com són l'ergonomia i l'antropometria. Consistia en dibuixar 4 exemples on l'ergonomia de la mà fos un aspecte cabdal en el disseny d'objectes d'ús quotidià. El dibuix de la mà en diferents postures és una mica dificultós per a algun alumne, però coincideix que en aquest mateix període es treballa la figura humana a dibuix artístic. Així que les dues matèries es retroalimenten i s'ajuden. L'activitat té l'objectiu d'entrenar l'alumnat en el dibuix de la mà agafant objectes i en la importància dels aspectes ergonòmics dels objectes que ens rodegen. Molts exercicis de les PAU sobre aquest tema, demanen aquesta mà usant l'objecte dissenyat per l'alumne, així que plantejo aquest tipus de làmina com un exercici inicial. Us passo algunes fotos:












LÀMINA INICIAL: PLÀNOLS ACOTATS SOBRE UN PERFUM

En començar el 2n trimestre de Disseny, deixem enrere el disseny gràfic per a centrar-nos en el packaging, el disseny d'objectes i el disseny de moda. Per tal de poder afrontar el tipus d'exercicis pràctics de la selectivitat, vaig proposar aquest exercici inicial a l'alumnat, ja que els permet aclarir dubtes sobre com fer els plànols acotats (dièdric a mà alçada), i com fer les perspectives paral·leles (axonomètriques). D'aquesta manera aprenen d'entrada com solucionar les activitats sobre disseny industrial que les proves PAU pot plantejar.

Aquesta pràctica consistia en dibuixar una ampolleta de perfum a mà alçada, acotant els plànols de planta, alçat i perfil, i acompanyant aquests plànols d'una perspectiva. L'activitat es feia preferiblement amb aquarel·les o llapis aquarel·lable. La proposta es va treballar a classe durant dues sessions,a partir de l'observació del natural, i es va poder endur a casa per a millorar-la. Us deixo aquí alguns exemples.










SORTIDA A BARCELONA EL 20 DE DESEMBRE

El 20 de desembre l'alumnat d'arts plàstiques de 1r i 2n de batxillerat, acompanyat de les seves professores Lídia Pérez i Montse Martínez, van visitar el Pavelló Mies van der Rohe, l'exposició sobre Toulouse Lautrec al Caixafòrum, i la mostra d'art cinètic de La Pedrera, a Barcelona.

El dia va començar molt bé, amb una primera parada per a esmorzar als jardins de davant del Pavelló. Tot seguit ens hi vam dirigir, per a fer una breu contextualització i descobrir els diversos espais, colors, materials i textures. L'alumnat va treure les seves llibretes d'artista per posar-se a dibuixar algunes parts, per tal de copsar allò que més li interessava. Creuant el carrer hi ha el Caixafòrum. Allà teníem una visita comentada sobre l'exposició Toulouse-Lautrec i l'esperit de Montmartre. Es donava el cas que els nostres estudiants de 2n havien tornat, feia poc, de París, i van poder complementar el que havien vist allà sobre aquest artista, amb el que el Caixafòrum els podia oferir.

Cap al migdia, vam anar al centre de Barcelona, a dinar. A les 16:00 h ens esperaven a La Pedrera, on teníem una cita amb l'exposició Obres obertes. L’art en moviment, 1955-1975. Va suposar una mostra molt divertida, on l'alumnat va poder interactuar amb les diverses peces que jugaven amb la percepció visual i el moviment. En conjunt va ser un dia molt profitós. Tot seguit us mostro algunes fotos...












PROJECTE DE COL·LABORACIÓ AMB EL MAMT: REINTERPRETANT JULIO ANTONIO: LA SÍNDROME DE STENDHAL


El present projecte és un treball de col·laboració amb el Museu d’Art Modern de Tarragona, que s’emmarca en el conjunt d’activitats que aquesta institució ha dissenyat durant el 2019 amb l’objectiu d’homenatjar els cent anys de la mort de l’artista Julio Antonio. Sota el nom  Julio Antonio/ Stendhal, el Museu ha proposat, als artistes que van guanyar la Biennal d'escultura, una reinterpretació de l’obra de Julio Antonio sota el prisma de la síndrome de Stendhal. Per aquesta raó, des de l’Institut Jaume I, ens sumem a participar en aquest repte, amb la intenció de desenvolupar una proposta artística que serveixi de pretext per a conèixer la tasca del Museu, el seu fons d’obres, que permeti als alumnes familiaritzar-se amb més profunditat amb la figura de Julio Antonio, i que els brindi la oportunitat d’enfrontar-se a una tasca creativa de certa complexitat més enllà de les aules.
                Reinterpretant Julio Antonio: La Síndrome de Stendhal és un  experiment que proposem a l’alumnat de 2n de batxillerat d’arts plàstiques de l’Institut Jaume I de Salou, per a cercar un llenguatge propi de la mà de l’artista protagonista. A partir dels dibuixos de referència, es proposa treballar-los amb diferents tècniques de transferència: calca, collage, coles, xilè... per poder començar un viatge cap a l’autodescobriment. L’alumne ha d’explicar la seva visió de la síndrome d’STENDHAL a partir de recursos graficoplàstics, de manera que el dibuix vagi evolucionant cap a una obra nova, pròpia i personal... allunyant-se de Julio Antonio i apropant-se a l’univers personal de l’estudiant. El projecte pot obrir-se a nous significats secundaris, però l’objectiu principal és treballar la idea d’aquest estat psicosomàtic que coneixem amb el nom de síndrome de Stendhal.
                Per a dur-lo a terme, l’alumnat haurà de triar les imatges dels dibuixos de Julio Antonio que el museu té penjades a la web, imprimir-les i processar-les segons les diferents mides que necessiti, per tal de transferir-les o encolar-les. La integració del dibuix, el sistema de manipulació de la imatge, és lliure i obert. Però els dibuixos només han de ser un vehicle, una part inicial d’aquest viatge. L’autèntic repte de l’alumne serà trobar un procés creatiu propi, que no necessàriament ha de girar al voltant de la bidimensió.
                En aquest projecte, l’alumne haurà de decidir quina part es reserva per a treballar-la al Museu, tenint en compte els materials i el temps de què disposarà allà. Aquesta seqüenciació pot ser consensuada a nivell individual. L’experiència al Museu pot fer canviar de direcció i el sentit de l’obra, o pot potenciar-lo. Ho hem constatat al llarg dels cursos que hem estat col·laborant amb el MAMT: el canvi de context respecte l’aula  determina la forma en què l’alumne decideix “acabar” l’obra.
Com explicar la síndrome de Stendhal partint de dibuixos de Julio Antonio? Aquest és el desafiament. Aquest és el motor de cerca. El punt de partida. Esperem que sigui motivador i transformador.


IMATGES DELS DIBUIXOS DE JULIO ANTONIO A REINTERPRETAR









 

1a FASE A L'INSTITUT- VÍDEO RESUM:









GALLEDA, AIGUA, REFLEX


Aquesta va ser la última activitat de selectivitat que vam treballar a classe a finals del primer trimestre de dibuix artístic, dedicat al dibuix dels volums i les formes naturals. Com sempre, es va dur a terme en una sessió de dues hores de duració. I va suposar un entrenament de cara a l'examen trimestral que ja s'acostava. L'enunciat demanava realitzar una composició exclusivament amb tres elements molt suggerents: galleda, aigua i reflex, amb un resultat poètic i evocador, així com versemblant, per tant s'havia de treballar el punt de llum de manera realista, i sense desproporcions ni deformacions ni res més anecdòtic. En aquest tipus d'exercicis fets sota pressió, l'alumnat pot aprendre a aplicar de forma àgil i eficaç aquelles estratègies graficoplàstiques que li permet resoldre de manera eficaç un repte de dibuix, a partir d'uns condicionants inicials i amb un temps limitat. Tot seguit us passo algunes fotos: