El present projecte és un treball de
col·laboració amb el Museu d’Art Modern de Tarragona, que s’emmarca en el
conjunt d’activitats que aquesta institució ha dissenyat durant el 2019 amb
l’objectiu d’homenatjar els cent anys de la mort de l’artista Julio Antonio.
Sota el nom Julio Antonio/ Stendhal, el Museu ha proposat, als artistes que van guanyar la
Biennal d'escultura, una reinterpretació de l’obra de Julio Antonio sota el
prisma de la síndrome de Stendhal. Per aquesta raó, des de l’Institut Jaume I,
ens sumem a participar en aquest repte, amb la intenció de desenvolupar una
proposta artística que serveixi de pretext per a conèixer la tasca del Museu,
el seu fons d’obres, que permeti als alumnes familiaritzar-se amb més
profunditat amb la figura de Julio Antonio, i que els brindi la oportunitat
d’enfrontar-se a una tasca creativa de certa complexitat més enllà de les
aules.
Reinterpretant
Julio Antonio: La Síndrome de Stendhal és un experiment que proposem a
l’alumnat de 2n de batxillerat d’arts plàstiques de l’Institut Jaume I de Salou,
per a cercar un llenguatge propi de la mà de l’artista protagonista. A partir
dels dibuixos de referència, es proposa treballar-los amb diferents tècniques
de transferència: calca, collage, coles, xilè... per poder començar un viatge
cap a l’autodescobriment. L’alumne ha d’explicar la seva visió de la síndrome
d’STENDHAL a partir de recursos graficoplàstics, de manera que el dibuix vagi
evolucionant cap a una obra nova, pròpia i personal... allunyant-se de Julio
Antonio i apropant-se a l’univers personal de l’estudiant. El projecte pot
obrir-se a nous significats secundaris, però l’objectiu principal és treballar
la idea d’aquest estat psicosomàtic que coneixem amb el nom de síndrome de Stendhal.
Per
a dur-lo a terme, l’alumnat haurà de triar les imatges dels dibuixos de Julio
Antonio que el museu té penjades a la web, imprimir-les i processar-les segons
les diferents mides que necessiti, per tal de transferir-les o encolar-les. La
integració del dibuix, el sistema de manipulació de la imatge, és lliure i
obert. Però els dibuixos només han de ser un vehicle, una part inicial d’aquest
viatge. L’autèntic repte de l’alumne serà trobar un procés creatiu propi, que
no necessàriament ha de girar al voltant de la bidimensió.
En
aquest projecte, l’alumne haurà de decidir quina part es reserva per a
treballar-la al Museu, tenint en compte els materials i el temps de què
disposarà allà. Aquesta seqüenciació pot ser consensuada a nivell individual.
L’experiència al Museu pot fer canviar de direcció i el sentit de l’obra, o pot
potenciar-lo. Ho hem constatat al llarg dels cursos que hem estat col·laborant
amb el MAMT: el canvi de context respecte l’aula determina la forma en què l’alumne decideix
“acabar” l’obra.
Com explicar la síndrome de Stendhal partint de dibuixos de Julio Antonio?
Aquest és el desafiament. Aquest és el motor de cerca. El punt de partida.
Esperem que sigui motivador i transformador.
IMATGES DELS DIBUIXOS DE JULIO ANTONIO A REINTERPRETAR
1a FASE A L'INSTITUT- VÍDEO RESUM:
Si voleu veure la continuació duta a terme al Museu d'Art Modern de Tarragona, cliqueu aquí: FASE 2 MAMT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada